Banda sonora de Cinema Paradiso

Cinema Paradiso.

A Roma, en els anys 1980, Salvatore, cineasta de moda, s’acaba d’assabentar de la mort del seu vell amic Alfredo. És tota una part del seu passat que es desploma i es recorda. Quaranta anys abans, a Sicília, l’anomenava Toto i compartia el seu temps lliure entre l’església on cantava al cor i la sala de cinema parroquial, en particular la cabina de projecció. Allà regnava Alfredo que, a través de les pel·lícules que projectava, li ensenyava la vida. Agafat de la vikipedia.

Els origens:el cinema primitiu.

El 28 de desembre de 1895 al Grand Cafe de Paris va tenir lloc un esdeviment historic.Un parell de cientifics,els germans August i Louis Lumiere,van presentar a la sosietat francesa el seu darrer invent:un artilugi tecnologic que havien betejat amb el nom de cinematograf. El public va entrar encuriosit al cafe i s'hi va asseure.Un llençol blanc presidia tot l'espai.Els llums es van apagar. Damunt la tela,una inmensa maquina de tren va avançar cap als espectadorsamb tota naturalitat. La impresio de realitat va ser superior a la que els Lumiere havien imaginat,Els assistents,espantats davant aquella locomotora que se'ls tirava al damunt, van saltar de les seves cadires i es van precipitar cap a la sortida.

Ara an canviat les coses ian pelicules de tot tipos de accio,drama,risa...